LA BONDAT DELS HOMES

[...]
El dimarts 6 de juny del 1944, mossèn Puig va celebrar la missa-matí, anormalment content, quasi feliç malgrat les dues creus que traginava cada dia : l’ocupació alemanya i sobretot el conflicte entre els dos sagraments. Com triar entre el deure i l’amor de la Sandrine ? Amb la seua vida caòtica, mossèn Puig no gosava demanar res a Déu. Només intercedia per la pobra gent que patia. També pregava perquè el Senyor no li retirés la fe. No volia acabar com tants impostors, bisbes sense gràcia, capellans cortesans, allunyats de Déu i dels homes en un castell d’orgull.  
Els ocells cantaven sobre els plàtans de la Passejada en une piuladissa i una fetor simpàtiques. Mossèn Albert apreciava l’ombratge malgrat la seua al.lèrgia a la polsina. Els pardals s’interpel.laven a la manera dels pensionistes en un dormitori.
Igual que tots els perpinyanencs, el sacerdot va passar davant del Deutsches Soldatenheim al Boulevard Wilson com si no el veiés.
Al corn del carrer Pere Talrich, es va creuar amb una padrina que passejava la néta.
-Quina una, mossèn ! Ça y est … Els americans han desbarcat.
-Ho és pas ?
-Sí que ho és, mossèn ! A les platges de Normandia, cap a Caen… Els boches són fotuts, més que fotuts…
-Alabat sigui Déu !
I s’assegué en un banc per agrair Déu. Ara, totes les lletjors del món li semblaven mesquines. Es va enfilar pel Boulevard Jean Bourrat. Com a bon arqueòleg, lamentava l’enrunament de les muralles de Perpinyà. Encara se’n recordava quan acompanyava son pare a la vila cap al 1905. La malaguanyada porta de Canet – on se situava des de feia una vintena d’anys la plaça Cassanyes – intrigava rere un halo muntanyenc i misteriós.

Joan Daniel BEZSONOFF
In : Les Amnèsies de Déu (Barcelona, Empúries, 2005)