LO PASSEIG DE LAS PLATANAS

Es una tripla i enlayrada volta de verdura, sostinguda per la ferrenya estatura d’eixos aybres gegantius. Llur soca groixuda, y llurs brancas poderosas, sembla que tingan poú de poguer pas arribar cap al sól y cap à la llum del dia ; n’hom diria, al veurer com s’aixecan tant dret y fins à perdua de vista, que volguin, sens deixar la terra, viurer à las alturas hont no pot acudir l’agitació dels homes ; sembla que se complauhin à s’esbargir sino per alt, pera rebrer millor las besades del sól, y s’encantar amb la sola armonia dels aixurits aucellets.
Sota de llur dols y fresch ombratje, lo perpinyanès troba un ayre mes pur, é hi descuyda lo mal de cap de las afèras ; collas de criaturas s’hi alegren tot lo dia, y’l diumenje quina familia, quina joveneta, quin minyonet, no hi van à cercar un moment de descans ?

Journal commercial, maritime, artistique, littéraire, illustré des Pyrénées-Orientales, 43, 1897.