SQUARE DE PERPINYÀ

Verdes llances que es muden sota el vent
en flautes d’orgue que ha bufat l’atzar.
Sota llur balma obaga el cor pressent
la llum, la flaire, el cant i el bes del mar.

Secreta nuditat el sol abranda
com si en carn viva el marbre convertís;
trenen al seu entorn, lenta garlanda
paons i cignes de lliscar indecís.

I el vent, sàtir que mai el goig sadolla,
escomet cada dia les verdors,
solla la nuditat, i la bombolla

de pau on es gronxava el meu oblit
s’esvaeix en les blaves serenors
i em deixa sols la punxa del neguit.


Rafael TASIS
In : Tramontane, 379-380, 1955