VELLES FIRES DE SANT MARTÍ

[...]
Sant Martí era festa grossa a tot arreu, i el jovent dels pobles, que aleshores no anava motoritzat com ara, ho aprofitava per baixar a la vila amb el tren o l’autobús. Excepcionalment els pares havien augmentat la dotació dominical de la fillada, la qual calculava com podria  emprar els diners. Perquè calia escollir, i pensar-s’ho bé abans de treure-se’ls de la butxaca.
Recordo la primera vegada que vaig tenir dret a la fira de Perpinyà, aprofitant que m’hi podia dur el meu germà gran. Aleshores les parades s’instal·laven a la Passejada de les Platanes, l’actual Square Bir Hakeim. Era més o menys com als seus principis, amb plàtans enormes i un sòl de terra, que aixecava una polseguera de mil dimonis, sobretot quan havia caigut la fullaraca. Les atraccions eren més modestes que avui, i l’electrònica musical bastant més matussera; però no hi fa res: hi disfrutàvem com cavalls. Després de les misèries de la guerra, allò era Xauxa. Descobríem de fet que el món podia ser meravellós.
Aquell dia, doncs, quan en vam tenir prou d’anar amunt i avall enmig de la gentada, del soroll i de les olors, ens vam ficar al cinema, al famós Castillet [...]

Pere VERDAGUER
In : Roda la bola (Perpinyà, CeDACC, 1993)